Estar enamorada

Diu la Muriel, literalment: Quan una s’enamora és perquè ja ha vist de lluny allò que es veu de prop.
Vols dir Muriel, que estar enamorada no es desenfocar el que tens aprop, per no voler-ho veure com es veu de lluny?.
Estar enamorada és definitivament una malaltia, una dolça malaltia que et fa pensar això tant bonic que dius, de com pot ser que m'agradis tant, i a l'instant següent, pensar que m'agrades encara més, una dolça malaltia de la que no em vull curar, perquè em fa feliç, perquè em posa guapa, perquè em fa radiant, però, en el fons, una malaltia.
Lo guai, es estimar, estimar és que t'agradi algú sense desenfocar, que t'agradi com és, o com pot arribar a ser.
Estimar es deixar a l'altre ser el que és, sense filtres, encara que a vegades, la majoria, faci mal.
I potser gosaria a dir, que estar enamorada es estar anestesiada del mal que fa l'amor, per això quan la malaltia de l'enamorament passa, a vegades, l'amor és tant dolorós que no el podem aguantar.