Viena-Bratislava-Budapest en bici; Preparació

Em vaig enamorar de la república txecoslovaca quan encara era la república txecoslovaca, de les seves formes i de la seva gent, d'això fa ja vint i cinc anys, i des d'aleshores m'agrada tornar-hi.
Aquesta vegada hi vaig en bici.
Crec que es la millor manera de conèixer un país, vas lo suficientment depresa per veure un territori extens, prou a poc a poc per olorar-lo i a sobre fas exercici, que mes es pot demanar!
Dons be, si a sobre el camí es absolutament pla, ple de castells tipus 'Sisi empreatriz', poblets perduts estil tirolès, clima no massa calorós, el viatge pot ser una delícia, si no pensem en tot el que el pot convertir-lo en un malson, com podria ser el temps - no vull ni imaginar cinc dies de pluja sobre la bici, amb el meu fill petit protestant a cada moment-, i el cas es que a l'aventura de recórrer tres cents kilòmetres per la Europa central, travessant tres països, amb tres monedes diferents, i amb llengües a qual mes inintel·ligible i un adolescent i un pre-adolescent, pot ser tota una aventura.
No es la primera vegada que faig una ruta en bici, ni la primera vegada que vaig pel món en bici amb els nens, però si que es la primera vegada que faig una ruta en bici, amb els nens i amb un destí fixat per cada nit, i això preocupa una mica,
Que passa si el nen esta cansat i no vol pedalar?
Que passa si plou?
Que passa si ens perdem i ningú parla anglès?
I si punxem?
I si...
Be, el que passa se'n diu aventura, i per això hi anem.
La maleta preparada, la guia de ruta estudiada, les ganes posades...
La aventura està servida.