Objectiu Finisterre: etapa 3

Ahir vaig entrar a l'alberg amb una parella de italians, molt mona ella, amb tipaço ciclista "gairebé com el que se m'està posant a mi", i melena canosa ell, a l'estil Flavio Briatore. Em van donar una esterilla al costat del melenes i jo estava negitosa pensant si roncaria o no, no podia passar una altra nit sense descansar. No tinc ni idea si ronca, perquè el cas es que a les 10:03, vaig posar el cap al coixí i no em vaig enterar de res més fins a les 5:03, que un estruendrós PROOUAAA, m'ha arrancat literalment del meu son profund, ALLÒ NO ERA UN PET, ERA UN SUPERFALLERO "els pares de preadolescents, saben de que parlo". Sort que com tots sabeu els que fan soroll, no fan pudor, perquè sinó, tal com tenia la cara, no hauria pogut ni iniciar la tercera etapa.
El dia ha estat tranquil, m'ha trucat l'assaltador de peregrines soles, per desitjatme bon dia, he fet uns amics ciclistes catalans, i he dinat amb el meu amic Tomàs al seu poble, a Santo Domingo de la Calzada.
Però el que més m'ha alegrat el dia ha estat quan m'han adelantat un noiets guapets fornidets, bascos (<35) que ja em van adelantar a l'alto del Perdón, se'ls hi ha quedat la cara de pasta de moniato, al veure que la yaya(>40), els segueix el ritme!!!.
I be, amb poques ganes de mes detalls, ja que la etapa ha estat molt dura, degut al fort vent de cara, desitjeume sort, per dues coses:
1 - Demà a les 7:05, inicio l'ascens al puerto de no se que de la Oca, de segona categoria ????
2 - El melenas dels pets estruendosos no estigui a la llitera del costat, ja que l'he vist rondant pel menjador!!!