Objectiu Finisterre.Etapes 0-1-2

No hi ha gaires cibers, camí de Finisterre, i em sembla que el post que havia preparat per les etapes 0 i 1, ja no tenen sentit, així que faré un bonic resum del que han estat aquest tres dies.
Va costar molt arribar a Pamplona, els trens de Lleida estaven desviats per obres a la via, a l'ave no s'hi pot pujar la bici, i vaig tardar un dia més, perque vaig fer nit a Saragossa. I deprés les coses tampoc van estar gens fàcils, sobre tot, perquè només sortir de Pamplona, hi ha un tal 'alto del perdon', i li han posat aquest nom pel nombre de vegades que dius, perdon, no queria venir, perdon que hago aqui, perdon quiero volver a casa.
A les pujades, la bicicleta es converteig en un pesat animal de companyia, perquè només fa això, companyia i a les baixades... dons et queden els braços destroçats de tant apretà el frè i el culet, tot repetint, "prometo que no cauré, perquè sinó em mato", i llavors, quan ja et fa mal els quadriceps, els triceps, el cul i altres musculs que no nombraré arribes a 'Puente de la Reina', on els pelegrins sembla que són a la rambla, quin rollo i a sobre havia perdut, un parfang, el contaquilòmetres i el pin del mòbil.
Però res no em desanima, ni em fa perdre l'humor, perquè després d'això ve un dia hiperfantastic, mega wuai com el d'avui.
Se m'ha enganxat un pesat, que a sobre no m'havia deixat dormir "no podeu imaginar com roncava el tio", he esmorzat per la cara, perque he pillat el trasllat del sant nosecuantos de Villanoseque a Villanosemenos, esdeveniment que es produeix cada cinc anys, després, he fet l'amic per tota la vida, aquell que tothom diu que fa, quan va el camino, m'he tirat dues hores apoyada a la tapia de un monestir explicant-li la vida a un desconegut "i a sobre m'he lliurat del pesat". Després, no sabia on dinar, però he conegut l'alcalde de Sansol i he dinat, again de gorra, vinillo riojano, xoriço i olives, a ritme de xaranga, amb uns bojos de Vic...
M'ha tornat a pillar el pesat, però per sort se li ha trencat el sillin...
I amb el vinillo m'ha agafat una 'pajara'... era 'Sant Lorenzo', que vols!!!!!!
I finalment a Logroño "coño", he trobat allotjament gratuit a les monges noseque, el que espero es que el pesat no em pilli, perquè em suicido.
I amb els pensaments del dia, un deixo, que me'n vaig a missa, no fos cas que si arribo tard, no em toqui sopar, de gorra again.
1 - Perquè sóc aqui?
2 - Perque sóc aqui sola?
3 - De que vull salvar al pesat?