- Diga'm que et fa mal el genoll, m'esperona el Roger
- No, no em fa mal, perquè me'n hauria de fer?
- Per saber que no ets una màquina
- Jo?
- Si ahir et vaig passar cinc vegades i sempre m'acabaves atrapant, això es sobrehumà
- Ens veiem a Burgos a l'hora de dinar.
I vaig marxar, acomiadan't-me del Roger, sabent que ell no seria a Burgos a l'hora de dinar i que jo si, eren les set del matí i estava plovent.
El camino, té aquestes coses, fas amics, i sabs que els has de deixar enrera, si vols arribar allà on vols anar.
Pluja vent, fret i jo sola durant cinc hores per pujar el port de montanya. Però va valer la pena, a la part mes alta, al costat de Atapuerca, hi ha una cosa fantastica, la gent ha construït amb pedres al terra, una senyal, com si indiqués als extraterrestres on aterrar. Impresiona.
Arribo a Burgos i continuo, sola, ancha es Castilla!, sol i planes i quan ja casi he arribat, paro a fer una cocacola, i sorpresa!, pinxasso!
Resulta que la manxa no serveig per la roda que he pinxat, i no passa ni una ánima per aquest poble perdut, fins que pillo uns pagesets que tornen de la feina i em solucionen el tema.
Continuo el camí, i els problemes no habien fet mes que començar. Per sort em trobo un grup, amb els que havia parlat aquell matí i m'hi arrapo. Tres minuts després...PUMMM, torno a pinxar, i aquesta vegada fatal, perquè tinc un la coberta partida i la roda està inservible.
Em fiquen esparadrat a la roda i em treuen el fre del davant, perquè no roci. Alucinant, oi, i amb aquest apaño he fet cincuanta kilometres mes fins a la primera tenda de bicicletes.
Ja no em separo del grup, dos navarros, el Zara i el Xoco que literalment, m'han transportat per les planures de Palència, una parelleta de Granada, una noia de Guernica i un xicot de Valls, quin grup mes raro! He aprés que no sempre puc amb tot jo sola.
Però ja us dic jo, que s'han de tenir un parell de pebrots, o millor, un parell de 'popes', ben posades, per baixar una pendent del 18% amb només el fre del darrera i un esparadrap a la roda del davant, i jo HO HE FET!
Ara ja sé que arribaré a Santiago, i potser també a Finisterre.
dimecres, 13 d’agost del 2008
Objectiu Finisterre, etapes 4 i 5
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
amb 3 ovaris Montse- super cames Batalla! Estas mes forta en tots els sentits i estem tots en la parroquia molts orgullosos de tu- es més, vam interrompre el nostre visonat dels jocs olimpics perque pugues llegir la cronica de les etapes 4 i 5 als fidels aqui! Estem montant un club de supporters i nom,es cal anar a recolllir les samarretes, que tinc el meu cunyat en aixó del textil, saps? Em fa un opreu que es de risa juas. Un petonás de la tieta Lluisa, que está tan boija que ni s'en dona que t'as anat, pobreta.
M'has de presentar a la tieta Lluisa, i al teu cunyat!, tots els del equip volen una camiseta, perquè ja estan organitzant el camino per d'aquí dos anys, que és el que em sembla que tardaré a recuperar-me
Publica un comentari a l'entrada