Son pare del Gregor va obrir la porta i van veure la magnitud de la tragedia. I el Gregor insecte estava preocupat perque l'encarregat no marxes enfadat i pogues perdres la feina. Despres de esmorzar ens vam agafar el cam'i cap el kptain'Otto, on haviem de recollir les bicicletes. No ens va costar trobar el lloc, sobretot, perque en el moment de dubte vaig veure una familia totalment habillada amb culottes i samarretes amb cremallera al coll, i butxaques al darrera, els vaig preguntar i anaven on nosaltres, nom'es els vaig haber de seguir. En canvi quan no trobavem el cami de sortida de Viena, ja amb les bicicletes, tot els que estaven parats eren catalans, tant perduts com nosatres. Vaig posar paciencia i Pol va possar seny i finalment vam trobar el cami de sortida, nomes ens faltaven 55km fins Hainburg on haviem de agafar el tren, per indicacio de la primera familia, i sobretot perque estavem derrotats. El cam'i era senzill, pero la calor i la falta de costum ens van deixar el cul fet coca. I despres del tren encara ens faltaven deu kilometres mes, que vam fer sota la pluja. Sota la pluja pensava en el Gregor convertit en insecte, i pensava en la relativitat dels problemes. Ja no recordava res del que havia estat fent tres dies abans, de la feina, de les noves demos, dels inquilinos, de l'escape de aigua, ara tenia feina a sobreviure, a trobar el cami fins al Shereton. Va resultar un hotel novissim, impresionant, on un concerge dos metres, perfectament vestit amb frag o algo similar ens va obrir la porta i va cridar el 'botones'. Va acudir, un negre fornit, i en un instant les bicicletes plenes de fang van desapareixer, i tambe va desapareixer el sofriment de mitja hora enrera, sota la pluja, amb el cul destrossat, les cames adolorides, la esquena cruixida i el pes de la culpabilitat de arrossegar els nens per periple. Una estona despres, a la sauna, pensava que la magnitud de la tragedia sempre es relativa, i que potser el Gregor convertit en insecte, tenia rao en preocuparse de l'enfado de l'encarregat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada