Nyigo-nyigo fa la musiqueta de l'arbre de Nadal que han col·locat al vestíbul, no m'extranya que ens faci mal el cap a tots plegats, les llumetes del xino fan un so infernal...
Atxim, sento esternudar el senyor Ramon del cinquè, mentre li obre la porta al Lluís del tercer, fffffffffff sento que remuga, me'ls miro fixament i de sobte m'adono com han envellit, el Ramon de forma suau i dolça i el Lluís trista i turmentada...
Tris-tras, tris-tras, camino esquivant els veïns, agafant forces les converses intranscendents sobre menjars amb els que els veïns intentaran omplir el vuit que ens provoca el Nadal..
Xip-xap, xip-xap, torna a ploure per tercer dia consecutiu i recordo que encara he de anar a recollir la bici que es va quedar aparcada davant de cala ginecòloga fa tres dies i dues nits...
El Paco somriu, és l'estrella de la carnisseria, xerrameca avorrida es barreja amb el zum-zum de la màquina de picar carn i els crecks del Rogelio que talla ossos a la reratenda...
Ep!, em crida la Fina, no l'havia ni vist de tant fixada que anava en els meus pensaments, i es que el Nadal m'atrotina els sentits...
Mec-Mec, gairebé em xafa un cotxe quan travesso el carrer, jo només vull comprar quatre taronges, i tornar-me a amagar a casa, però sembla que a la fruiteria hi ha un gran rebombori...
Per sort ja torno a ser a casa. Plof fa la bossa de la veïna del segon, sembla que se li ha trencat la nansa, i recordo el dia que va tirar aigua als convidats, al sortir de la meva primera festa, i penso 'el pecat fa forat', però ella somriu com si mai m'hagués odiat...
Mmmmm, que be, hi ha el veí del sisè, esperant l'ascensor, dotze segons a soles en un metre quadrat...
Xiiip, una finestra emergent de l'ordinador em notifica un altre missatge d'entrada... aquest any regala cultura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada