Diu el meu osteòpata que sóc el cas que havia estat esperant durant anys. Que resulta que ell havia llegit en un text de fa dos segles que els vertígens viscerals existeixen i que per primera vegada a la seva vida que en veu un cas tant de manual.
Em truca i em pregunta com vaig o millor dit, m'explica els sintomes que he tingut abans que jo mateixa els hi digui...
I en mig del meu yuyu post catacrecks varios, em va ensenyar el manual, un text del 1890 aproximadament, que no se si em va tranquil•litzar o desestabilitzar encara mes.
I es que jo ja sabia que era rara,i visceral, i ara m’imagino en el proper simposi de osteòpates fent de mono de feria, com ‘la senyora del vertigen d’estomac’, i donant autògrafs si cal… i es que fa dos-cents anys que no se’n veuen d’aquests… i lo mes fotut és que la reparació segueix la tècnica de la època, a base se catacrecks, a nivell de la segona vertebra, de la sisena, dels omòplats, del plexe solar i de tot lo imaginable que pot fer catacrek, però mira, ja em comença a agradar el so del catacreck, serà BDSM ? Li consultaré a la Basia.
dimarts, 5 de maig del 2009
Catacrek
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada