D'on vinc, on vaig?

Ho confesso, sóc de poble.
Es diu, que un dia, els vilagracencs, que es com s'anomenen els i.lustres habitants del meu poble, es va adonar que el campanar estava tort.
En un ple de l'ajuntament, quan encara els vilagracencs eren capaços de ficar-se d'acord en alguna cosa, van decidir prendre mesures i redreçar-lo abans que ningú prengués mal.
Després de un estudi acurat, van decidir que la solució més eficient era lligar una corda al voltant del campanar i posar-se a estirar.
Tant i tant vam estirar, que la corda, com era de preveure, es va trencar.
Però l'esforç no va ser và, el campanar es va moure, si, però va quedar inclinat cap a l'altre costat. I a més a més, del cop de cul que es van donar en caure a terra, van fer una bassa.
Des d'aleshores ençà, la fama de forçuts esforçats dels vilagracencs, ha anat creixent i ha traspassat fronteres.
I a l'actualitat, qualsevol que es vulgui mesurar amb forçuts de veritat, no va a les olimpíades, no, on va es a la fira de l'ametlla, on podrà competir per ser el més ràpid pujant un sac, penjat de una corda del campanar.
Pels que s'atreveixin, tenen una oportunitat el proper vint-i-un de setembre.