— No puc jugar amb tu -va dir la guineu-. No estic domesticada.
— Ah! perdona -va fer el petit príncep.
Però, després de reflexionar, va afegir:
— ¿Què vol dir "domesticar"?
— Tu no est d'aquí -va dir la guineu-, ¿què busques?
— Busco els homes -va dir el petit príncep -. ¿Què vol dir "domesticar"?
— Els homes -va dir la guineu- tenen escopetes i cacen. És molt empipador. També crien gallines. És l'única cosa interessant que fan. ¿Busques gallines?
— No -va dir el petit príncep-. Busco amics. ¿Què vol dir "domesticar"?
— És un cosa massa oblidada -va dir la guineu-. Vol dir "crear lligams..."
— Crear lligams?
— Es clar -va dir la guineu-. Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em domestiques, ens necessitarem l'un a l'altre. Per mi seràs únic al món. Per tu, jo seré única al món...
— Ja ho començo a entendre -va dir el petit príncep-. Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat...
dissabte, 13 de setembre del 2008
Domestica'm
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola Montse; soc el Toni. Has agafat un dels textes mes macos i mes complicats. I es que en aquest moments crear lligams genera por. Necesssitar i que et necessitin es molta responsabilitat pero la gent oblida que per viure, la por et donar el punt de responsabilitat que et fa pensar i que et fa ser concient d'allo que esta be i que no esta be. Crea lligams es se mes lliure i mes responsable amb tu i amb els demes. Molt maco. Un peto.
Publica un comentari a l'entrada