La llavor

Resulta que m’he venut el cotxe i com no tenia pressa per arribar a les festes del poble he preferit agafar l’auto de línia.
Tot ha estat una mica surrealista des de bon principi. El conductor un home gras, pelut de pit i calb, amb una sospitosa semblança al pesat del camino de Santiago (ref. pels seguidors assidus al blog), no se ben be si curt de paraules o senzillament curt, m’ha obligat, a que guardés la meva bossa al porta maletes. Li he intentat explicar que hi duia el portàtil, però ell m’ha dit que tal com es posaria d’atapeït de gent l’autocar, aniríem molt mes còmodes amb les bosses a baix. No entenia res, perquè a tres minuts escassos de sortir no érem ni mitja dotzena, però l’he obeït, sé per experiència que no hi ha res pitjor que contradir a un garrulo que te el poder…
Còmodament asseguda, he tret la moleskine, per preparar un post. Una frase m’estava donant voltes pel cap durant tot el dia i l’havia de deixar sortir… era alguna cosa com, ‘poses una llavor i creix’ o ‘vigila quina llavor poses, a veure que et surt’ o com diria la meva padrina ‘nena, vigila el que desitges que ho tindràs’…
Degut al cansament acumulat (es que estic aprofitant els últims dies amb els nens col.locats a cals avis) i al trec-trec de l’autocar m’he adormit amb la llavor en ment.
Tot s’ha tornat de color verd, les butaques eren de un verd llimona àcida, el terra gris s’ha tornat verd botella, la meva brusa, d’un vermell intens ha mutat a verd poma i de l’amulet que duia penjat han començat a sortir fulles. Fulles que creixien descontrolades i que m’han entrat a la panxa pel malic. Allí hi havia una llavor, una llavor petita, indefinida, mig llentia, mig granet de blat, que amb la influència de les fulles de l’exterior ha començat a germinar.
Primer semblava que es quedaria en un brot de soja, però ha començat a sortir fulles i més fulles, com les dels potus, però d’un verd mes grogós.
Sentia una placidés i una tranquil·litat interior que ho omplia tot, estava relaxada i era com si la llavor m’anés pacificant i m’estava tornant un pur vegetal que Gaudia de l’entorn, com una selva frondosa i fèrtil. Però de sobte les fulles omplien tot el meu interior, em sentia cada vegada més oprimida, ja no quedava espai per tanta vegetació. Tenia calor i una gota de suor rera l’altra em sortien de sota el braç que tocava amb el seient, i llavors he notat una picor intensa a l’orella, eren les fulles que començaven a sortir pel primer orifici que han trobat. Una angoixa m’ha invait i m’he despertat trasbalsada.
M’he donat compte que el garrulo havia apagat l’aire condicionat i un mosca em rondava la orella, buf!, quina sort, despertar!
De totes maneres, vigileu quines llavors sembreu!