diumenge, 28 d’agost del 2011

Les dones i la Índia

_Perquè les dones van a la Índia?,
_ no se noi, potser et podria explicar perquè hi vaig anar jo.
Eren principis de 2007 quan em va rondar la idea pel cap per primera vegada, tenia un un atac de espiritualitat, imagino o alguna cosa semblant, i volia fer un viatge sense gaire organització, una mica a l'aventura, una mica diferent, sobretot absolutament diferent del de l'any anterior que havia anat al Marroc. Volia un país on els homes no et perseguissin, i la Índia em va semblar la millor opció, i millor encara si anava a un Ashram, allí segur que no em molestaria cap tio. Havia sentit a parlar de Amma, però no la vaig arribar a conéixer, perquè quan va venir a Barcelona, no vaig saber amb qui deixar els nens.
Cap al febrer o març ja tenia la idea clara sobre el destí del següent estiu, però no sabia ni com ni amb qui, de fet el amb qui, no em preocupava, si calia hi aniria sola, però el com em donava mes mals de cap.
Però va resultar mes fàcil del que semblava, -sempre passa, quan estem decidits a fer alguna cosa, l'univers es confabula i ens ho posa fàcil-, vaig coneixer la Rosario o Hargobind, com també li diuen, i em va fer una ruta sobre un mapa que havia comprat a Altair, tot es va posar en marxa. Després vaig topar amb una altra aventurera que tornava a fer el viatge per tercera vegada i ella va ser la meva  primera guia pels carrers de Amrisat, ensenyan-me que podia menjar, on dormir, on anar a trobar gent, com comunicar-me, en definitiva com moure'm.
La Índia que jo vaig coneixer no era gens espiritual, ni tranquila com la havia imaginat, no era facil, feia moltissima calor, estava enfadada, em molestaven els hindús que em volien vendre de tot i em molestava la lluita continua per qualsevol cosa, estava ple de contrastos, de rics molt rics, vestits amb roba brillant fent ostentació de la seva riquesa al costat de pobres que vigilaven un carretó de fusta que era la seva única pertinença, de cap manera era com la havia imaginat però em va enamorar.
No sé perquè les dones van mes a la Índia que els homes, ara me'n adono que ni tant sols sé perquè hi vaig anar jo, però si que sé que hi podria tornar en qualsevol moment, es com tornar a casa.