divendres, 5 d’agost del 2011

I finalment la platja

_Ei Juanito, que tal?, quant temps!
_Ei, com esteu?, l’altre dia just parlàvem de vosaltres, us trobem a faltar, trobàvem estrany que aquestes alçades de l’estiu encara no haguéssiu passat per la platja...
_Si, quatre d’agost, primer dia de platja, tard, molt tard...ai, si sabessis Juanito!, estem be, però la cosa no rutlla, estem treballant mes que mai, però la empresa no va be, no se pas si quan tornem de vacances trobarem la porta tancada i un cartell de es lloga.
_Nosaltres trequarts de lo mateix, no se si pre-juvilar-me, tancar la botiga i passar de tot, potser em vinc a viure a la platja, no seria el primer... veus aquesta tenda de càmping, es una família que porten una setmana instalats aqui, des que han parat les pluges que hi son dia i nit, no se si han vingut de vacances o es que s’hi pensen quedar. Cada matí, quan ve el tractor a netejar la platja, desmonten la tenda, treuen les esterilles, espolsen els sacs, pleguen la taula i les cadires i es fiquen sota els porxos. El pare i el nen petit se’n van a buscar el pa i quan tornen la mare i filla ja han tornat a instalar la tenda, la taula i les cadires sobre la sorra recien espolsada
-No es mala idea
_No, de fet, si no haguessin tret les dutxes de la platja, jo ja hi seria