divendres, 23 d’octubre del 2009

SUCIA



Hi ha moltes maneres de perdre un mati d'aquells de mig sol, mig núvol; una de força original és donar-se un tomb pels encants vells.
Des que hi vaig anar per primera vegada sent una estudiant, sento la mateixa sensació de nena dolenta fent una malifeta d'amagat de la mare, i és que els encants vells, és un d'aquells llocs que la meva mare em va prohibir d'anar ja que segons una llegenda rural que corre pel meu poble, els encants vells està ple de indesitjables que captiven les noietes innocents, de casa bona i ben educades, i amb les seves males arts les duen a la díscola perdició.
I vint anys després de la primera vegada, un dia de núvols blancs, amb la emoció i la sensació de perill apaivagada per la seguretat que em donava la mirada amagada darrera les meves ulleres de sol i fortament aferrada de la ma del Bruno, em vaig disposar a passejar-me entre les paradetes, buscar la cosa més estranya que és pot comprar i sobre tot delectar-me amb les parades centrals, les que son resultat de buidar el pis de una àvia que ha mort sense descendència, on no puc deixar de buscar fotografies antigues, fotografies de famílies desconegudes, semblants a altres famílies, fotografies amb cares que s'assemblen els uns als altres, que tenen el mateix nas o els mateixos ulls.
Bruno es trobava com peix a l'aigua en aquest ambient marginal, mirava totes les parades de llibres, les de vinils, i com tots els homes, passava massa estona pel meu gust davant les parades de eines de jardineria, de electricitat o de lampisteria.
Anàvem passejant poc a poc en mig de carrets de la compra farcits d'andròmines, esquivant mares morenes i rodones amb nens mocosos penjats de les faldilles i fumadors amb barba de cinc dies quan el Bruno em diu:
_No miris, dissimula, la que tens darrera és una trans.
Automàticament vaig girar el cap i vaig girar el coll i vaig girar tot el cos, i vaig anar revisant el que tenia a mig pam del nas, i és que sóc de poble, i no entenem de dissimulo, ni de prohibicions.
Les trans em fascinen mes o menys des que sé de la seva existència, i és que la curiositat em pot, i no entenc lo de que volen ser dones, volen tenir el cos amb corbes femenines,volen malucs amples, volen pit, però també volen continuar tenint polla, o no, i aquest enigma era justament el que m'estava preguntant, quan la trans de cara de faccions dures i anguloses em mira de fit a fit i m'escup:
_SUCIA