dimarts, 16 de juny del 2009

Nit de juny


M'he rentat la cara i he buscat la vella vànova blanca.
La vànova blanca que l'avia penjava al balcó cada dia de Corpus.
La vànova té impregnada una cançó ... nit de juny quantes estrelles...
He cobert el meu llit, transformat, blanc i net, polit, immaculat i he buscat el teu record... nit de juny, al firmament... però tu ja no eres la del record ...nit de juny.. no t'he reconegut sota la muntanya de flors ... nit de juny... els teus ulls s'havien apagat ...nit de juny... les teves carns s'havien fos ... al firmament ... però les teves mans encara eren les teves mans ... nit de juny... i et demano, jau una estona al meu costat ... nit de juny... sobre la vànova blanca de l'àvia ... nit de juny... la vànova de lliris blancs brodats,... nit de juny ... dona'm la teva ma ... nit de juny... i mirem juntes, una estona , només una estoneta, les estrelles del firmament de la nit de juny.

A la Carme.