Avui he pintat el rebedor. No feia pas gaire que vaig canviar la decoració complerta del meu pis, un any, any i mig... be el cas és que sobre tot el rebedor, que és el lloc on tothom passa més vegades, s'havia anat omplint de petites taques. Taques de quan passes la mà per obrir el llum, de quan et poses l'abric, de quan deixes la brossa abans de sortir, de quan deixes el casc, petites marques. He trobat pintura de la que van deixar els pintors i mica en mica he anat tapant una taca rera l'altra. Mentre les tapava, sobre tot de les més grans, recordava el moment en que es van fer, anava repassant aquells dies passats i amb el pinzellet ho anava tapant, taqueta rera taqueta.
Només dues hores després, la pintura s'havia assecat i les parets del meu rebedor ja no recordaven les marques de que hi havia passat l'últim any i mig.
No se si és una llàstima o un consol que al meu cor, les coses que van passar els dies de les taques no es puguin esborrar amb un pinzellet i una mica de pintura.
diumenge, 18 de gener del 2009
Taques al rebedor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
battle scars are beautiful
En un llibre de Bucai (tot tenim un passat!!) vaig llegir que les ferides al cor sempre deixen cicatriu, com qualsevol altra ferida, no es pot evitar. Lo únic que es pot fer es curar be la ferida, perquè la propera vegada que posem a proba el nostre cor, la ferida vella no es torni a obrir. Per això es important deixar reposar el cor. I si, un cop curada, dona gust, ensenyar 'the beautiful scares'
Publica un comentari a l'entrada