Expectatives

Estimada Alícia,
Ahir et vas perdre la festa, encara que no hagués pogut estar per tu, ni per tu, ni per ningú. Anava i venia, portava gelatina de vodka i recollia cendrers i tant a munt i avall no podia mantenir cap conversa. Al final vaig desistir de parlar i em vaig dedicar a observar.
Pensava en les expectatives que havien posat tots en la nit que estàvem disfrutant. Alguns havien vingut a casa amb l'expectativa de conèixer-me, altres amb ganes de conèixer algun dels meus amics, altres sabien que s'avorririen i així va ser.
I és que en la vida tot es qüestió d'expectatives.
Mirava i tractava d'esbrinar amb quines expectatives havia vingut cadascú.
Alguna tenia la expectativa que l'home que havia estat esperant aparegués de sobte a la festa i potser somniava que el reconeixeria.
Jo li vaig aconsellar el mateix que a tu, que no renunciés al seu somni, que era igual si li tornaven a fer mal.
Que la vida a vegades fa mal, però no per por hem de deixar de empaitar el nostre somni.
Diuen que quan saltes al buit apareix la xarxa, però si no saltes? que passa si no saltes? dons que estàs més segura, si, segurament per un temps funciona, però a la llarga et penediràs més del que no has fet que no pas del que has fet.
Jo només et diria, 'no et quedis amb el que tens senzillament perquè no pots tenir el que vols', es millor no tenir res que quedar-se amb un succedani.
I quan vulguis, que sàpigues que t'he guardat unes gelatines de vodka, perquè triïs la que més t'agradi.