Algeciras

Obro l'armari i selecciono dues camisetes sense mànigues, de les transpirables, un jersei de llana,i un de cotó, uns texans, un xandall apelfat, una brusa fina i ampla, quatre calces i dos mitjons, el pareo, la bufanda gran de llana i ho fico a la primera alforja. A la segona hi poso el sac de plomes, el coixí plegable, un raspall de dents, una pinta i un pot de cotonets per les orelles, les xancletes, la manxa i una coberta de recanvi.
No sé on vaig però m'enduc la bici.
A fora encara és negra nit. Al caixer trec tot el que hi ha quatre-cents vint euros i me'ls poso a la butxaca de darrera el culotte. Passo per casa del pare dels meus fill i li deixo un postit groc a la bústia 'cuida dels nens'.
La nit es fresca, però em bull el cor, ho deixo tot, i me'n vaig cap a l'estació de Sants, he decidit que pujaré la bicicleta en el primer tren que estigui anunciat i llençaré el telèfon. Per més que ho penso no trobo cap motiu per quedar-me on estic.
Ha resultat que el tren va a Algeciras. Algeciras?, que vols si són quarts de cinc del matí?
El tren és ple de moros. Em col·loco al primer vagó, vigilant la bicicleta que he penjat al petit espai que hi ha per bultos darrera del maquinista.
El troc troc del tren em tranquil·litza, em relaxa i em confirma que he pres la millor decisió. M'allunyo de tot menys de mi mateixa.
Em desperto quan surt el sol, i torno a ser al meu llit.