La valentia és una mancança d’imaginació;
la covardia un excés de l’anterior.
De l’equilibri se’n diu prudència.
Anònim
Mentre em desespero a la recerca del meu equilibri perdut, caic a terra, una chinorri mira impertèrrita cap una altra banda i m’aixeco encara dèbil, estabornida , enfadada, emboirada, però gens covarda, indago que està passant i no entenc res. Tinc esperança que potser un Anònim posi una mica de llum en el garbuix de idees que passegen lànguides pel meu cervell.Potser es manca d’imaginació, massa valentia? Vaig a la farmàcia i demano un petricó de imaginació? O potser necessito una almosta de prudència? Juasssssshhh, més prudència! no pas, ja no tinc edat de ser prudent! Abans de ser més prudent m’instal·lo còmodament en el meu desequilibri!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada