dijous, 16 d’octubre del 2008

Algunes vegades odio ser tant 'flower power'


Després de una conversa matutina pel xat que m'ha deixat literalment feta merda, he descobert que m'havia equivocat en la reserva del vol de tornada de Amsterdam; en comptes de reservar el vol de les 14:10, tenia una reserva pel vol de les 12:00... merda! eren les 9:25.
En un instat he hagut de decidir com es poden gastar els 40 minuts que em quedaven per arribar a temps a la 'last call' del vol de les 12:00.
Primer he intentat arreglar el meu error. Un broadcast xat, i un minut després els colegues de la oficina ja m'havien aconseguit el número de telèfon de 'american express corporat', on trucar per desfer el lio en el que m'havia posat jo soleta.
14 minuts, 20 segons de trucada internacional patrocinada pels companys del booth de CISCO, es el que he hagut de esperar per parlar amb una senyoreta, relativament amable, amb un anglès amb accent que jo denominaria caribenyo, determinés que per canviar el meu bitllet havia de pagar la friolera de 186,43 euros. Li dic, 'no way, it makes no sense', i penjo amb el meu millor 'have a good day', donades les circumstàncies.
Em decideixo a empaquetar les restes de la conferència (be, a robar una claueta molt mona que regalàvem als clients que ens aguantaven el rollo), quan me n'adono que la Susana estava entretenint un senyor calbet i amb mirada de bona persona a qui la tarda anterior a última hora li havia promès que veuria la millor demo de tot el VoiceCom. Tranquil·lament, amb tota la paciència del món, m'he connectat als servidors de BCN i en cinc minuts, li he vomitat, tot el 'business message', de 'Unified Communications and Collaboration', de tal manera que tots dos ens hem quedat mes que bocabadats, tant, que donant-me la seva targeta de visita, m'ha demanat que sobretot, tant si agafava el vol, com si no, li enviés més informació. Quan mes tard m'he adonat que era un 'Principal analyst', m'he cagat a les calces, no es pot ser tant 'flower power'.
Cames ajudeu-me, he anat a per un taxi, que era evident que no trobaria. Busca que busca, he arribat fins la estació de tren i he pujat al primer que posava Shiphol, sense bitllet ni res. Eren les 10:25 i m'he assegut còmodament al costat del revisor, he pensat que millor tenir al 'enemic controlat'.
Fantàstic, com funcionen els serveis públics mes al nord, en menys de vint minuts ja era a la terminal 3 de l'aeroport.
M'hi he sentit rara... tots eren hindús, era a una terminal equivocada!!!! Ale, a córrer una altra vegada, fins a la terminal 2, on els 'check in points' de la KLM, estaven com la rambla per Sant Jordi. He posat cara de 'flower power in a hurry' i m'he apropat a una assistenta de la KLM, amb cara de holandesa de poble. La noia ha fet màgia, minut i mig després ja tenia el millor seient de l'avió.
Mig relaxada, m'he dirigit, sense presa, però sense pausa cap a la porta d'embarcament, he passat gairebé sense problemes la policia i mentre comprava una ampolla de aigua, sento per megafonia, que tenen overbooking al vol de les 12:00 i qui vulgui canviar el seu bitllet pel vol de les 14:10, serà recompensat amb 150 euros.
Buf!, m'ha faltat temps per anar a presentar-me voluntària! Llàstima que mentre negociàvem les condicions de pagament (jo volia cash i ells m'oferien un descompte en un altre vol), hi ha hagut una cancel·lació.
El 'flower power' té certes limitacions...

1 comentari:

JLGraupera ha dit...

buffff, quin estrés... m'has fet sentir com en aquells malsons que no pares de còrrer i arribes tard a tot arreu. Jo en soc un especialista!