Somni o malson

Estic pensant a dedicar un blog sencer als meus somnis, perquè cada vegada més sovint, són de lo més interessant que postejo.
Us posaré en situació per veure si hi ha algún amable lector amb tendències freudianes que pot posar una mica de llum al significat del què somio.
Ahir a la nit no tenia son, l'inici de curs em te esgotada i l'esgotament, en té el cap a mil, i el cap a mil no em deixa dormir.
Vaig malgastar una estona davant de la tele, mirant per tercera vegada 'últim capítol de la temporada anterior de 'Anatomia de Grey', interessant, però no tant com per veure'l més de dues vegades i després vaig decidir fer un 'completo de belleza', aprofitant que portava el cap embalsamat amb henna. Em vaig fer un peeling de cara, una mascareta pels poros, em vaig ficar 'rosa mosqueta', per la cicatriu i em vaig omplir la banyera amb aigua calenta. M'hi vaig estar el màxim temps que vaig resistir, uns dotze minuts i mig (no tinc paciència), i tota estovada me'n vaig anar a dormir.
No és d'estranyar que em passés la nit pensant que era una massa de platilina o una espècie de blandiblu, que és molt pitjor.
M'assentava i el cul tot tou, s'escampava per la cadira com la mel per sobre una torrada amb mantega, llefiscós i sense forma. Ficava les mans a la cintura i el cos se m'esmunyia com quan vols atrapar una pastilla de sabó mullat. Tocava amb un dit la taula i el dit quedava aplanat com una gran empremta de la mida de una moneda de cinc-centes pessetes. Posava el peu a terra i s'anava fent gros com el de 'bigfoot'. Gairebé sense esforç podia mirar-me l'esquena, el meu cos s'anava contorsionant i jo m'anava observant parts de la meva anatomia, que per raons obvies mai m'havia vist. He descovert una piga sota l'aixella, que no sabia que tenia, m'he vist la columna perfectament modelada pel dur exercici físic de l'estiu, però el que m'ha fet despertar horroritzada es quan he vist de prop, lo lletja, granulada i poc delicada que tinc la pell del cul!, quin horror!