Objectiu Finisterre, etapa10

Avui hem disfrutat com enanos. El camí per Galícia, travessa boscos de castanyers i eucaliptus, té fortes pujades, però les cames ja estàn curtides i ficant el plat petit i el pinyo gran, pujo qualsevol cosa, i a continuació hi han baixades de vèrtig, que baixem fins a 55 km/h, cantant, cridant i en el fons disfrutant. Hem planejat una etapa lleugera, uns 58 km, que hem repartit, en un primer tram fins a Melíde, on fan un pop que mereix una parada especial, i després hem parat a Arzua, a només 38 km de Santiago, per poder arribar demà d'hora per demanar la compostelana.
Es veu que quan demanes la compostelana, has d'especificar, el motiu que t'ha dut a fer la peregrinació, i ha de ser un motiu religiós, sinó, no te la donen. No se pas que diré, però s'ademeten suggeriments.
A tots els ciclistes que hem anat coneixent pel camí, que no són pocs, els hem citat demà per sopar a un lloc que fan xuletons de quilo, i on beurem orujo fins a perdre el poc coneixement que ens queda. Serà el merescut final de festa.
I bé, el camí a Santiago s'acaba, encara que estem pensant, anar fins a Finisterre, en cotxe; els companys no volen deixar que no compleixi el meu objectiu, i estàn disposats a fer una mica de trampa, i que no em quedi amb les ganes.
Els amics fan els miracles!