diumenge, 29 de maig del 2011

I els antidisturbis que pensen?

Divendres compartia el meu camí cap al metro amb una amiga que anava cap a plaça Catalunya i parlavem de com es sentien els antidisturbis pegant a pacifistes desarmats. Sembla la pregunta del dia, perquè la he trobat en algún diari i en mes de un blog.
He fet un esforç i he imaginat que sentiria un mosso dels antidisturbis la nit passada.
M'he imaginat que li passaria pel cap a un noiet de menys de trenta, per fer-se dels mossos i mes concretament dels antidisturbis. Potser va fer les oposicions perquè volia una feina segura, potser estava cansat que son pare li digués que a veure si trobava una feina ja, que això de que no trobava res, era una excusa,  potser nomes volia un sou raonable, o potser no, potser aquest noi tenia vocació de protegir-nos, potser de petit era el mes fort de la seva colla i li encantava fer por a la colla rival.  No en tenim ni idea.
Me'l he imaginat aquesta nit passada, empaitant els responsables dels aldarulls per la celebració del triomf del Barça, potser en reconeix a mes d'un de la última celebració. Me'l imagino corrent pel carrer Pelai i topant amb un cordó de gent amb les mans aixecades i demanant calma, m'imagino la seva cara de sorpresa sota el casc. Me'l imagino dubtant de que fer, mirant al company i fent-li un gest amb el cap, que ataquem?. No deu ser divertit pegar a qui no es vol defendre. Me'l imagino llegint els cartells de no violència i escoltant crits, davant els pacifistes, darrera els habituals busca-raons. No devia ser fàcil la elecció.
L'he imaginat pegant a un pacifista i m'he imaginat que no hi havia resposta i me'l he imaginat girant cua, i tornant sobre els seus passos per empaitar als habituals en fer aldarulls que buscaven gresca per una altra banda.
Suposo que necessites ser agredits per validar les seves pròpies agressions.
I l'imagino arribant a casa, suat, cansat, amb poques ganes de esbrinar que hi ha al darrera del cordó del indignats, com li puc recriminar que no ho vulgui esbrinar si la majoria de la gent que conec no ho vol esbrinar?
I donat aquest punt, el mosso antidisturbis em fan mes pena que ràbia perquè ell no es mes que una altra peça del engranatge, i com a molts del que mes por té es de pensar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

sigh...

Anònim ha dit...

ah montse, com m'agrades.