diumenge, 13 de febrer del 2011

Ostes vingueren que de casa ens tragueren


Els diumenges son per fer el gos. I aquest diumenge complint amb la tracició estava a quarts d'una fent el gos a Badalona, quan de sobte m'ha fet sortir a la terrassa la famosa ranxera agua del pozo , ah he pensat, una festa popular!, que be!.
Hi havia la banda, de trompetes i tambors, tots de vermell, llastima que a la distància que estava no he pogut identificar si eren locals, vull dir de Badalona o eren llogats per la ocasió. He entrar un moment a buscar un jersei, feia solet, però com que semblava que la cosa anava per llarg, volia estar còmoda, perquè jo pensava que com passava als desfiles del meu poble a continuació vindrien les majoretes. Ai!, que en fa de dies que no veig majorets, i la veritat em feia molta il·lusió, tornar-les a veure, aquelles nenes tant mones, amb la faldilla plisada curta i barret, i sobretot aquelles botes de xarol blanques, aquelles botes ni curtes ni llargues, que fan la cama maca, i tant femenines, les majoretes, amb aquella gràcia movent el bastó (no se com se'n diu tècnicament, del basto, ja sabeu a que em refereixo, el basto amb un plumero al final), però mi gozo en un pozo, darrera la banda hi anaven caballs.
Ah!, els tres tombs, que be, m'he tornat a il·lusionar, he pensat que no serien com els d'Anglesola, que tothom sap que són els millors tres tombs del planeta,i m'he recordat com de petita duia al Romero(el meu pastor alemany ) a beneir, i  si, tots sabem que Sant Antoni va ser fa dies, allà al gener, però clar no tots els pobles de Catalunya poden fer els tres tombs el dia que toca, i clar hi ha tres tombs des de gener a octubre, però malgrat tot, he pensat, va Montse, no siguis tant prim mirada, es igual que no toquin gralles al davant, segur que també ho fan bonic, a Badalona!. 
Primer han passat els genets a cavall, deurien ser de la penya andalusa, perquè duien mantes d'un verd molt bètic, després els ponis, i jo ja salivava pensant en els carros, i es que a mi, com bona pagesa, el que mes m'agrada dels tres tombs, són els carros carregats de palla, ai! quina impaciència! Després del ponis i més ponis arrossegant tartanetes plenes de canalla, i llençant caramels (com a Sant Medir?) han vingut els carros senyorials, senyores arreglades amb les pells, fins i tot amb conductors vestits amb llibrea, oh! quina ostentació!, llavors hem pensat que com era tant  bonic,que igual baixàvem al carrer, pensant  que podríem anar a mirar d'aprop lo millor, els carros carregats de palla i els pagesos fent maniobra a les cantonades estretes.
I jo que dic, no corris, tranquil, ja veurem el segon, i el tercer tomb, i m'he anat a vestir, be a posar el xandall que s'hi va molt mes còmode, per fer el gos, quan de sobte sento els escombraires que netejaven les caques de cavall.
Merda, merda, merda, com pot ser uns tres tombs que no hi ha gralles, com pot ser que no hi ha carros carregats de palla, que no hi hagui nens amb animals per beneir, ni amb el gos, ni amb el gat ni tan sols nens amb el canari, que li ha passat als tres tombs? i sobre tot com pot ser que s'hagin oblidat del segon i el tercer tomb... ai no se si m'acostumaré a que els tres tombs s'haguin convertit en la Passada de Sant Antoni Abad