Somni, segons Garp

Anavem en moto, la moto ja modificada amb el nou seient mes petit, mes negre i mes agressiu. Jo anava darrera, com sempre i la meva visió era diferent, el seu cabell era mes curt, però igual de negre, sedós i brillant.
Ell encara no dominava be la moto - sembla increïble- però només el petit canvi del nou seient fa que la posició sigui diferent, tot es veu d'una altra manera, d'una manera a la que no estem acostumats. En una corba anem per terra, caiem a la cuneta, una cuneta plena de herba, molta herba, fulles verdes bastant altes, com les que es fan a la primavera al meu poble, jo pateixo perquè no es veu que hi ha a sota, tinc el genoll cobert i em fa por tornar-me a obrir el sec de la cama. Li cauen les claus de la moto, les del clauer de l'escorpí, però les trobem de seguida. Mentre busquem les claus, arriba la Sussi. No he vist a la Sussi des que compartíem pis després de la universitat, però era la mateixa. Sussi ens ajuda a buscar ajuda, caminem i caminem i s'acaba el bosc, el paissatge es fa mes àrid, se sent el so del mar fins que arribem a una casa solitària.
Coneixia la casa i sabia que ens rebrien be. De seguida ens van donar beure i menjar, ens volien fer sentir be, però jo no hi estava a gust. Hi havia tot tipus de exiliats, transexuals, mares solteres, exilats de guerra mutilats, guenyos, coixos, dues anorèxiques, un negre molt gras ...i una dona, la Glen Gloss, que els cuidava a tots. El Henri i la Sussi estaven encantats, ell posava música de velles glòries i ella ballava entre la gent. Per mes que em preguntaven que em passava no ho podia explicar. Mes intentaven fer perquè em sentís a gust, pitjor em sentia. Vaig sortir corrent.
Al poble, a la vora de la casa, volia comprar-me roba neta, però tot era de punt, ralles i punt, hippie, i  no hi havia forma de trobar la meva talla. Jo era tant diferent, d'aquella gent diferent.