Carmen

Quanta saviduria en les paraules de les treballadores de la fàbrica ... les paraules dels amants són fum... les passions i juraments, son fum, però la Carmensita no és una treballadora mes de la fabrica, la Carmen és diferent, ella ensenya el viso negre i els sostens vermells, ella decideix de qui s'enamora i amb qui està. Carmen es treu les calces quan ho desitja, i per qui ho desitja. Carmen sap que no pots atrapar l'amor, que no el pots domesticar, però Carmen no menteix, Carmen te el cor lliure...i quan la Carmen diu adéu es per sempre.
I jo que pensava que aquesta Carmen era una fresca! i ara resulta que fins i tot em cau be, que resulta que viu al dia i no accepta que ningú li digui que ha de fer. Carmen, la gitana indomable, Carmen tan diferent del que em van dir que era la dona ideal, Carmen tan dueña y señora del seu cos.
I el pobret del Don José, pobret que no sab el que vol, i que dubta entre el plaer i el deure, pobre Don José, que per dubta va perdre la seva oportunitat de tenir a Carmen, o potser no, potser ningú no pot tenir la Carmen, potser tots son joguines de la seva voluntat. Ai!, si per un dia pogués ser Carmen!