Em cridava l'atenció aquesta peli, per dos motius, perquè hi surt Barden (per mi, el morbo per excel·lència ) i perquè tracta de una sortida a una crisi, una crisi que jo he passat, el divorci.
Hi he anat sola, com el vuitanta per cent dels assistents, dones soles de mes de quaranta, això ha estat un mal auguri, si es una pelicula per dones, com es que només hi ha dones 'de una certa edat', i si es per gent 'de una certa edat', com es que no hi ha homes, be, si no contem el grup que 'singels' que eren quatre noies i dos nois, i ja us dic des d'ara que un dels dos, no sucarà. Bé, a lo que anàvem, la peli.
La Julia Robers, es una dona, escriptora d'èxit, que de sobte s'adona que la vida que te no li satisfà, fins aquí, cap sorpresa, i busca i busca, per tot el món, l'equilibri, i finalment quan està equilibrada, troba l'AMOR, en majúscules.
I quan ha acabat la peli, dons no sabia si em sentia contenta o estafada. Potser pel paper massa secundari del Barden.
Barden, està guapo, molt guapo, gairebé fa mal de tan guapo, però clar, me'l fan passar per brasiler, un brasileiro que es l'enveja de totes les dones, guapo, que em sembla que ja ho he dit, carinyós, sensible, i bon pare, però que bon pare que es!, tant be l'han pintat que m'ha semblat irreal. Potser per la meva experiència amb els brasiler o potser que no hi ha qui es cregui que la Julia Roberts necessiti gairebé una hora i mitja de peli per trobar-se a si mateixa, i en canvi per fer funcionar una relació, ho liquiden en vint minutets... ai! això no hi ha qui s'ho cregui!
Però sembla que a les dones, sobre tot les de mes de quaranta, els hi ha agradat... il·lusses?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada