Això es una crida pels vilagrassens fora vila: la propera vegada que organitzeu una trobada, m'ho dieu, d'acord?, que no me'n tingui que assabentar jo pel carrer el dia abans, que ens reunim !Fora conyes, em sembla que 'vilagrassenca fora vila', es la primera definició de mi mateixa que no puc refusar, ni vull renegar, perquè ho voguem admetre o no la nostra primera infància ens marca a tots, i a mi el que em va marcar va ser els habitants d'aquest petit poble de la plana, de clima impossible, d'hiverns de boira, de gebre, de mes i mig sense veure el sol, i d'estius de córrer de ombra a ombra si no et vols deixar que el sol et corsequi, de marinada a les nits i de seré a les tardes, de tardes d'agost de posta de sol vermella i nits de gener estelades, que veus tants estels que saps que caurà una gelada de les que res sobreviu. Aquest poble de convivència difícil, que no arriba a cinc cents habitants i que una meitat no es parla amb l'altra meitat, per estúpides o no tant estúpides discussions polítiques, i jo, que ja fa vint anys que sóc fora vila, us he de confessar que com no recordo qui es de quin bando, quin són els bons i quins son els dolents, els saludo a tots i intento recorda alguna cosa de cadascun. Aquest poble de professons i de vetlla per Setmana Santa, de campanar tort i carrers rectes, simples quadriculats. Aquest poble tant meu i del que sempre m'ha semblat que no n'estava prou lluny, ai si! vilagrassenca fora vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada