Vint-i-quatre hores sense facebook i ja he trobat un moment per tornar a escriure, i és que aquesta xarxa social que pot semblar de bones a primeres tant inofensiva, em tenia el temps robat. Em connectava a primera hora, per veure les novetats de la nit, a última hora per veure que havia passat durant el dia, a la feina quan volia fer una pausa, els dilluns per veure les fotos penjades durant el cap de setmana, quan estava avorrida per matar l'avorriment, quan estava trista per animar-me i sobre tot, sobre tot em connectava per xafardejar, per xafardejar i controlar.
De sobte vaig recordar la Roseta, la Carmeta i la Pepeta, les tres germanes solterones del meu poble, que dedicaven els seu temps a cosir, a fer de margendones de mossen Ramón i a controlar el que passava al poble espiant amagades darrera de la persiana. La situació privilegiada de casa seva, al bell mig del poble els permetia saber quin dia es feia la compra a cada casa, l'hora a la que s'anava a comprar el pa i sobretot qui entrava al bar de dues portes més enllà. I la feina de modistes els permetia estar al dia de qualsevol xafarderia.
Recordo que quan passava sota la finestra amb la persiana verda lleugerament enretirada de un costat aixecava la mà, saludant ostentosament i llavors podia sentir el repicar de la persiana que es deixava caure de cop. Trobava sòrdid, ronyós i ranci, l'interès de les tres germanes per la vida d'altri, i ara, anys més tard jo cometia la mateixa estupidesa.
Així que fins que no em curi la xafarderia, els que vulguin saber de la meva vida, o m'ho pregunten directament o llegeixen el meu blog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada