Fa gairebé cinc anys que per decisió pròpia no miro les noticies de la tele. Va ser una decisió meditada, una decisió que va formar part de un conjunt de decisions al voltant de coses que volia canviar, vaig intentar deixar de fer, escoltar o interactuar amb qualsevol cosa o persona que em donés mal rollo, entre elles mirar les noticies a la tele o llegir el diari.
Us preguntareu si sé el que passa pel món, dons us he de dir que em sembla que si, sobretot perquè tinc una bona font de informació a la tant mediterrània sobretaula, si alguna cosa no es parla a la sobretaula dels dinars de feina o dels dinars de família, es que no mereix que me'n preocupi, i em sembla que tard o d'hora m'acabo assabentant de tot, encara que de vegades tardi una mica més que la resta de conciutadans, com aquella vegada que em vaig assabentar de les inundacions de New Orleans dos mesos mes tard!
Ahir, sense voler, vaig veure un titular d'un diari que parlava del TC. Els companys de feina m'ha hagut de explicar que es tractava del tribunal constitucional. Es veu que fa quatre anys al TC discuteixen si la llei, o sigui l'estatut, és o no és constitucional. Quatre anys? buahhhh !. M'he preguntat en que canviaria la meva vida, com a catalana, si l'estatut hagués estat aprovat íntegrament o si només l'aproven parcialment? Val la pena esperar quatre anys per aquesta decisió, que depèn només del color polític del TC en el moment de la seva aprovació?
No se, a mi em sembla una causa i un temps perduts, que només serveixen per desviar l'atenció de les coses realment importants, com que ni el nostre govern local ni el govern espanyol estan fent res realment eficient perquè la economia del nostre país no sigui de pandereta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada