SuperWomanShiva

Ahir vaig anar a una exposició, SuperWomanShiva.
Com sempre faig abans de anar a a les exposicions, em miro de que va, em dona una certa seguretat, saber quina cara fa l'autor, que exposa, imaginar-me quin tipus de gent hi haurà...
Qual arribo a la exposició, abans de beure res i estant ben serena, a la primera oportunitat que veig l'autor sol  me li apropo, li explico que sóc una profana total de qualsevol mena d'art i li comento la meva primera impressió de la seva obra.
Aquesta vegada em sentia, com a casa, sabia perfectament del tema, la dona treballadora-mare-amant.
La Karol va flipar amb la meva sinceritat i immediatament em va demanar si volia participar en el seu projecte i ser una més de les cares que expliquen la seva experiència.
Vaig estar llegint les altres experiències de mares-treballadores-amants i em van semblar massa típiques, massa toves, massa idiliques, massa roses, massa lleugeres, massa conformades, perquè com jo realment em sento es estafada.
Si, estafada, perquè jo vaig ser una de les que va comprar la idea de que les dones poden anar a la universitat, de que les dones podem fer carreres tècniques, de que les dones poden treballar a l'empresa privada i ser competitives, i si una vida laboral plena no les deixa satisfetes, les dones han de ser mares que tenen cura del seus cadellets elles soles, o amb una parella que 'ajuda', i si la parella no dona la talla, poden canviar de parella i llavors han de ser experimentades amants i continuar estant bones per poder sortir al mercat i que algun tio se les vulgui follar.
Això es una estafa, no cal ser totes aquestes dones per ser feliç, no cal fer lo impossible per no defraudar, no cal deixar-hi la pell.
Però jo tampoc us diré de quina de les facetes de superwomanshiva sóc capaç de renunciar.
No vull deixar la meva feina a temps complert, m'agrada el repte diari de fer funcionar la neurona, no renuncio a ser mare, m'encanta enfrontar-me a aquestes personetes que són els meus fills, lluitar dia a dia al seu costat i veure'ls canviar tant iguals i tant diferents a mi, i ni boja renunciaria a la meva sensualitat, sexualitat, al meu plaer, i a sentir-me desitjada.
Que un cop posada a dins, no sàpigues de que desfer-te, no vol dir que la estafa no existeixi.
La estafa hi és, aquest societat vol coses fàcils, senzilles, sense complicacions.
Ens venen que obtindrem tot en un moment, compri loteria i es farà milionari, truqui aquesta noia i ella el farà feliç, prenguis aquesta pastilla i res li farà mal, i per això la estafa, ser amant-mare-treballadora costa, i costa molt.
I encara que sé que no sóc única en la meva condició, que moltes altres dones fan el mateix camí, em sento com el salmó nedant contra corrent.