Ens amaguem darrera de una imatge, una forma de vestir, un pentinat. Ens amaguem darrera una forma de posar-nos un foulard o una gorra, o una forma de caminar. O ens vestim de negre per semblar així o unes sabates per semblar aixà. Volem camuflar-nos en la massa o diferenciar-nos tant que ens assemblem a tota la massa de rebels. No hi ha solució, fem el que fem, el que som ens delata.
Ens delata quan parlem, ens delata quan escribim o ens delata quan no en volem parlar ni escriure, ens delata quan mirem.
A l'Aaron, el delata el que canta.
El que canta el delata com un tio sensible, delicat però dur. El delata de honestedat, de transparència i de força. Delata la seva obsessió per transmetre sensacions, i delata autenticitat.
Jo no entenc de tendències, ni de modes, però quan vaig escoltar Aaron en directe vaig pensar que aquest noi no es pot dedicar a una altra cosa que no sigui cantar, ho duu a dins, no pot fer-hi mes.
Escolta'l
I creu-me potser tu també estàs fet de la mateixa fusta.
Dijous 11 de març 22:30
Sidecar, Plaça reial,7
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada