Les coses tal com eren

I et sembla que les coses sempre continuaran tal qual son el dia d'avui... i no penses que algú pot entrar a casa teva mentre dorms i adormir-te encara més per regirar-t'ho tot i triar i remenar que et deixa per tu i que ja no serà més teu.
I no penses que quan despertis et farà mal el cap i estaràs embotat durant dos dies, sense gana ni ganes.
I mai imagines que estàs a la disposició de altres, que disposen que ara dorms i calles.
I no valores que al bolso hi duus tot el que necessites, cosetes que fan la vida graciosa, com una petita camareta per fer una foto a la platja del coco per penjar-la al blog, una coseta senzilla, res presumptuós.
I no saps com t'agradaven aquelles ulleres de sol, fins que surts al carrer i el sol el crema la vista, i et poses unes altres ulleres, i el mal de cap només fa que empitjorar.
I penses que lo teu és teu i no de qui ho agafi, i penses que obriràs el bolso i el telèfon mòbil continuarà a la butxaqueta, però no, el bolso està allí, a terra, violat, buidat, lleuger, sense el portatil, ni la ipod, ni la memòria.
I que mes dona que algú entri a casa teva i agafi el que li vingui de gust si el que realment vols es que les coses no canviïn.
I si no hi ha res a fer, et prens un ibuprofeno... i jasta