Croniques des de la platja del coco, III

Torna a sonar 'forever young' i griposa des de el meu llitet, penso en la boia.
Hi ha moments que els habitants de la platja em superen, que les seves històries m'agobien i que desitjo anar a la deriva i deixar-me portar, deixar que les onades guiïn el meu destí, en aquest moments poso aigua de per mig i nedo fins a la boia.
El mateix dia vaig nedar dues vegades fins a la boia, be una vegada fins a la boia i una altra fins gairebé a un petit far que hi ha més enllà de la boia.
Va ser emocionant passar el límit de la boia, anar més enllà de lo que està permès, més enllà d'on se suposa que pots arribar, i és que sempre m'ha agradat traspassar els meus límits, els que m'imposen i els jo m'imposo. I feia por, perquè el que no coneixem i no podem controlar fa por, però allí, lluny de la xirla, dels russos, dels patriarques, les matriarques i tota la tribu , lluny del venedor d'empanades argentines,de la parella tatuada, del paki, dels observadors, del la noia sense coll i del seu novio, el del pollot, lluny del vikingo i la japoneseta, lluny del novio, lluny de tot, em sento lliure.