La vida és plena de tonyines

Com diria un desconegut autor de un altre blog, per mes voltes que li dono, no trobo cap explicació que em conforti i es que a vegades, els més propers, família o amics, ens decepcionen i llavors de sobte ens sentim com un dofí nedant en un banc de tonyines.
I no es que les tonyines no em caiguin be, però es clar, comparades amb els dofins resulten estúpides. Així que mentre no se'm passi l'emprenyamenta, intentaré pensar en alguna cosa bona de les tonyines, com per exemple, el gust d'aquella tonyina que em vaig menjar a Barbate el maig de l'any passat en plena temporada de pesca de l'estret, allò si que era una bona tonyina!