dilluns, 6 d’octubre del 2008

La factura


El Manel tenia un altre d'aquells dies durillos a la oficina, es va passar el dia amunt i avall, tot semblava descontrolar-se si ell no hi era a sobre. Després de dinar la cosa es va anar tranquil·litzant i va decidir posar ordre a la taula que havia anat acumulant papers que li havia deixat el seu ajudant i notes de la bruixa de la seva jefa que ell havia imprimit per no perdre-se'n cap detall.
De sobte s'adona d'un paperet, que tenia sobre la taula, una petita factura de 'womens secret', unes 'braga divertida', de set euros noranta cinc. Buf!, quica calor que li m'agafa!, qui podia haver deixat sobre la seva taula aquella factura?, era una indirecta? qui volia que ell sabés que portava calcetes divertides?
Va pensar que potser el seu ajudant, sempre atent als més petits dels detalls podria posar llum a la situació...
-David, has vist entrar alguna noia al despatx?
-No, només la Rosa
El Manel no es podia ni imaginar la Rosa, que habitualment porta les camises tancades fins a l'últim botó, amb unes calcetes divertides, i menys deixant la factura de les calcetes a sobre la taula en forma de reclam.
Va estar la resta del dia fent guàrdia davant la porta, per si la propietària passava a donar més senyals. Mirava les cares de totes les noies de la oficina intentant esbrinar quina el desitjava en secret, quina d'aquelles noies volia que ell sabés que portava calcetes 'divertides', quina desitjava ... diversió!
Res de res, cap altra senyal.
Desesperat a les set de la tarda, amb les ganes ja fastiguejades, quan no quedava ni la dona de la neteja, va marxar cap a casa.
L'endemà al matí va tornar a la oficina esgotat, no havia pogut dormir només de pensar en la tortura que suposaria continuar amb el dubte de qui era la propietària de les calcetes divertides, quan temps hauria de passar perquè aquesta misteriosa dona gosés a parlar. De sobte, es va topar amb la Lola.
- Bon dia Manel!, ja has aprés a tocar la flauta que et vaig portar ahir?
- No, la veritat es que no he estat per la labor.
Al Manel se li va aparèixer en un flash, la imatge de la Lola el dia abans, quan li va portar la flauta, la meitat de la seva bossa de mà es va tombar i va sortir de tot, la Lola era realment desendreçada...
-Lola, diga'm una cosa, no portaràs pas calcetes del womens secret?
-Siiii!, com ho sabs?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sembla mentida. Diuen que la realitat supera la ficció, o era la fricció ?

A mi em va passar una cosa semblant. T'ho pots creure ?