Van Gogh

La empresa m'enviava a Amsterdam. Els viatges d'empresa solen ser un rollo, si no et busques algún al·licient, que massa habitualment sol ser conèixer els bar de moda, per oblidar-los l'endemà.
I jo portava dies que pensava i pensava que tenia de especial Amsterdam...
El subconscient em va recordar una làmina de Van Gogh que vaig tenir rebedor de casa durant més de deu anys!. I vaig decidir anar al museu que porta el seu nom, aprofitant dues horetes que tenia entre que acabava la feina i tancaven el museu.
Però abans de anar al museu, volia saber quin tipus de persona era el tal Vincent, per ser capaç de pintar d'aquella manera tant .... 'atormentada'.
Com no havia de pintar d'aquella forma!, amb la vida que li va tocar!
Per començar, li van posar el nom del seu germà que va néixer mort un any abans, exactament el mateix dia!. (Si hagués conegut a Jodordowsky l'hauria enviat al Cristobal, que el fes tornar a neixer!!).
En els seus quadres es veu el tipus de persona que va ser, segurament esquizofrènica i atormentada, es veu, es palpa, sobretot en el color groc, te un to impossible de descriure.
Jo no podré oblidar mai la impressió que m'ha fet el quadre que us he posat, no es ni molt menys dels més famosos, però us asseguro que les flors han saltat del quadre per arribar-me al cor.
Potser era el que necessitava en aquell moment.
Ell sense saber-ho ha fet que el meu viatge a Amsterdam tingués un altre sentit.