Tai-chi

Com a part de l'entrenament físic que estic seguint per preparar les vacances d'estiu, ahir vaig anar al gimnàs amb un amic, que em fa de instructor físic. Com és habitual, el vaig estar esperant tot fent la meva sessió de bicicleta muntanya, i també com es habitual, quan va arribar, jo ja estava mig de color lila, tot i que havia intentat aferrissadament no passar de 140 pulsacions... i va i em diu... 'ves-te relaxant que avui fem tai-chi'.
Obedient que es una, baixo la resistència de la bici i em disposo a fer els últims minuts a un ritme mes relaxat, com es pot fer tai-chi si gairebé no pots respirar?
La visió del professor ja em va anticipar que no seria una classe més. Anava vestit amb el que a mi em va semblar un trajo tradicional xinés, i lluïa un somriure, que transpirava pau i relaxació.
Segons la meva visió absolutament neòfita del tema,el tai-chi es tracta de compassar els moviments de la respiració amb els del cos, i fer-los cada vegada més lents, cosa difícil si et tremolen les cames perquè t'acabes de matxacar amb mitja hora de bici, però tots i els impediments de la situació, em va encantar lo de veure la meva energia com una bola i anar-la acariciant.
Però el que més em va sorprendre, jo que he fet ioga, pilates i que actualment estic en mig de un kriya, de kundalini ioga, es que a tai-chi, també hi ha un centre energètic, el tan tian, que es el mateix punt que es treballa amb la kriya , un punt per sota del melic, on la energia hi esta emmagatzemada.
Es com si tot encaixés.
Us animo a provar-ho, però no després de una sessió de bici.