Acabava de descarregar un bon ruixat, però feia tanta calor que la pluja s’eixugava abans de tocar a terra. Tenia el vestit amarat en suor, els cabells enganxats de xafogor i el cansament es feia evident en la meva cara. M’arrossegava cap a casa, i com cada dia no vaig poder evitar buscar-me emmirallada entre espelmes, estampetes, imatges de sants, i tots els altres habitants de la tenda de la cantonada. Em semblava que ja era una més d’aquella peculiar família.
Un dia mes, vaig fixar-me en el cartellet de la porta, avui deia ‘passeu’, però abans de decidir-me a entrar vaig intentar escodrinyar si hi havia algú, no volia testimonis.
La poca llum del local em va donar un fugissera sensació de frescor. Vaig fruir d’aquest petit sobtat plaer mentre els ulls se m’anaven adaptant a la foscor i per un moment vaig parar de suar.
El vaig descobrir entretingut amb una revista, darrera el taulell, assegut en un tamboret. La samarreta imperi, com sempre impol•luta, ressaltava la seva pell color oliva.
Vaig intentar trobar el que necessitava en una vitrina que cobria una paret sencera, farcida de petites botelles d’olis per rituals, de canyella per despertar la passió, oli vermell de coral per l’amor, d’encens per purificació espiritual, oli de menta de la Xina per cridar el diner, de ruda contra l’enveja, però no hi havia res contra el meu mal.
Cansada de mirar i aprofitant que ell em mirava, li vaig demanar amb decisió:
_ Que tens per tornar a somiar?
Silenciós se’n va anar a la rebotiga i tornà amb una capseta folrada de roba blava amb dibuixos xinesos en vermell i amb un gest excessivament teatral, la va obrí.
Dues boles metàl•liques embolcallades en vellut vermell. Les agafà i mentre els hi donava voltes amb una mà em va xiuxiuejar:
_Quan ja estiguis al llit, preparada per dormir, obres la capseta, agafes les boles, i mentre les vas passejant per la ma dreta, con faig jo ara, sentiràs un cling-cling, respira fons, pensa en el somni que desitges per aquella nit i les tornes a guardar a la seva capsa, que deixaràs oberta tota la nit, el més a prop possible del teu coixí.
En arribar a casa, per mitigar la xafogor que s’havia escolat per tot el pis, em vaig dutxar. Vaig escollir un vell pijama de floretes, llençols immaculats de cotó i vaig endreçar l’habitació amb cura per preparar-me per una dolça nit de somnis. Quan vaig obrir la capsa em mig de la penombra, la les boles em va enlluernar, brillaven amb llum pròpia. Amb els ulls tancats vaig inspirar per relaxar-me i desitjar un somni, però tenia la ment en blanc. Tant temps esperant aquell moment i ni idea de que somiar. Vaig fer un segon intent però no hi va haver manera. Més per esgotament que per una altra cosa, en un instant d’inconsciència vaig decidir que les boles triessin el meu somni d’aquella nit.
Estava sobre un gran llit de ferro colat, com els del segle passat. Si no hagués estat per uns poms daurats a la part alta de les potes, hauria dit que era el llit en el que tantes vegades havia jugat a les golfes dels avis, el llit de quan la besàvia era soltera. Duia una llarga camisola de batista blanca i suava. Em vaig sobresaltar quan el vaig descobrir vigilant-me des d’una cantonada del llit. Vaig recordar la oració que em repetia la mare de petita, la oració dels quatre angelets de la guarda, la que diu que no tingués por de cap mala cosa, i em vaig tranquil•litzar pensant que els meus angelets de la guarda em protegien. Ell m’acariciava amb una mirada controladora d’ulls com ametlles, verdosos, emmarcats per unes celles poblades. Els seus llavis molsuts insinuaven una mitja rialla. Sense perdre’m ni un moment de vista, un genoll va trepar sobre el llit, un braç s’allargà, una mà de nusos grans se m’apropa, una empremta rasposa m’acaricia el dit del peu despullat. Vaig miolar una protesta, gairebé inaudible. Estava tant a prop que li sentia l’alè càlid que respirava desig, notava el baf que desprenia el seu cos. Tenia el membre erecte, desafiant. Aquella polla m’intimidava. Sabia que volia, aquell fal•lus em volia foradar. Estava arraconada, esporuguida, paralitzada. Ell continuava apropant-se i cada vegada em deixava menys espai, podia ensumar la seva olor barreja de fusta vella, cera i encens. Quan em va engrapar un pit vaig reaccionar, li vaig etzibar una puntada directament al nas i va recular. Un fil de sang li regalimava per la comissura de la boca. Ja no ensenyava ni mig somriure, mirant-me de fit a fit va ajuntar les celles i va desaparèixer. Un instant després vaig sentir el cling-cling de les boles rodolant pel terra i em vaig despertar.
La capsa havia desaparegut. Vaig agafar les boles, amb força, sense moure-les ni mica. Aquella nit ja no vaig voler tornar a dormir.
A l’endemà la calor tampoc no afluixava. Tenia bosses porpra sota els ulls i la ràbia em sortia per les orelles. El dia a la feina se’m va fer etern i només pensava en tornar a casa i en somiar. Somiar que estava a la platja, relaxada prenent el sol, somniar en la brisa marina, veure’m ajaguda en una cadira de platja vermella, somiar i descansar. Vaig buscar una postal d’una illa paradisíaca i la vaig deixar a la tauleta de nit, amb les boles. Em vaig dutxar i vestir amb el pijama de floretes, i vaig tornar a endreçar l’habitació i amb la postal en una mà i les boles en l’altra vaig tancar els ulls decidida a triar el meu somni. De seguida em va vèncer la son i va arribar el somni. Vaig veure la platja, i la cadira vermella de platja. Vaig veure el sol i la sorra, el mar i les gavines, però alguna cosa fallava, no era jo, la que estava sota el meu para-sol, no era jo la que el sol escalfava, ni era jo la que assaboria la brisa marina, hi havia algú altre ajagut a la meva cadira vermella, ell, la mateixa polla intimidant que no vaig gosar ni a mirar.
Em vaig despertar aterrida. Vaig embolicar les boles amb un mocador i les vaig guardar a l’armari de la roba blanca a sota el pes de mitja dotzena de llençols, tant lluny com vaig poder.
Un dia més, més humitat, més xafogor. Treballar m’ajudava a no pensar en el cansament, a no pensar en què passaria aquella nit. Vaig endarrerir tornar a casa tant com vaig poder, fins que van apagar l’aire condicionat i la temperatura va pujar tant que gairebé marejava. En arribar a la cantonada de casa, el vaig veure. Estava a la punta del carrer, amb una cama enganxada a la paret, gaudint de l’únic bocí d’ombra i fumant una cigarreta, com si estès esperant que jo passes a emmirallar-me a la vitrina. Ell!, el cor em va fer un bot, no sé com no me’n havia adonat! Amb calma el vaig repassar de dalt a baix, m’agradava el que veia. Vaig accelerar el pas, vaig córrer escales amunt, volia que es fes fosc, volia que ja fos de nit.
Com en un ritual aprés, em vaig dutxar, estirar els llençols de cotó i endreçar l’habitació, vaig recuperar les boles del fons de l’armari i em vaig ficar al llit, aquesta vegada nua. Em vaig adormir i de seguida i ell va aparèixer, com la primera vegada, en una cantonada del llit. Somreia amb els seus llavis molsuts i com la primera vegada, em mirava de fit a fit. Jo suava. Es movia poc a poc, pujava sobre el llit i se m’atansava. Aquesta vegada, jo volia que se m’apropés, li vaig oferir el peu atansant-lo a la seva boca, vaig fer que me’l llepés fins que el tenia ben ensalivat. Li posava a la boca i li treia just en el moment en que ell mes la tancava. La seva erecció demostrava que li agradava el joc que estàvem jugant. Aquesta vegada la seva olor a fusta vella i encens em posava a mil. Grans gotes de suor em regalimaven pitrera avall i la xirla se’m macerava en els seus propis sucs. Li vaig agafar el cap i el vaig ficar entre les meves cames. La seva llengua entrava i sortia de la meva vulva, feia cercles petits i després mes grans, canviava de poca a molta pressió, rodolava, succionava, m’acariciava, i poc a poc jo m’anava esberlant com una síndria madura. La meva ma es va enfonsar en els seus cabells i li immobilitzava el cap. El llit grinyolava al ritme dels nostres moviments i ell anava xarrupant el degoteig dels meus sucs. No vaig deixar que parés fins que no vaig poder resistir més i vaig esclatar en contraccions incontrolables.
Vaig dormir fins que se’m va acabar la son. Deuria ploure durant la nit perquè el dia es va llevar fresc, amb el cel net, lluminós. La capsa era sobre el llit, la vaig agafar, i vaig desar-hi les boles.
A la botiga, el cartellet de la porta posava ‘passeu’. Ell era assegut en el seu tamboret. Un ampli somriure es va dibuixar en la seva cara en veure’m entrar.
_ Ja no les necessito, vaig dir deixant la capsa sobre el taulell.
_ Voldràs que quedem algun dia? , em va respondre ell.
_ Si, però aquesta vegada, a casa teva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada