Moments of glory

Fa dies que em pregunto quin sentit té tenir un blog, i és que més d'un dels blocaires que segueixo ha deixat d'escriure.
Hi ha dues possibilitats o que ho hagin dit tot, cosa poc probable o que s'exigeixen massa.
jo m'incloc en aquest segon grup. He mirat alguns post que he escrit i no són extremadament brillants, però no em feia cap vergonya ni mitja publicar-los.
I tornant als bàsics i desprenent-me de la vergonya avui inauguro la secció 'moments of glory', i és que avui me'n ha passat una.
El principi de curs, és una gimcana, totes les mares ho saben. Hi ha la bata nova, l'estoig, la cartera, el pantalons que ja no van be, buscar les activitats extraescolars, apuntar-lo, omplir les fitxes de la federació amb dues fotos i... la signatura d'un metge que vulgui acceptar el risc de ser denunciat si el nen li agafa un cobriment.
El cas es que cada vegada va essent més difícil de trobar un col·legiat que accedeixi per una mitjana de vint euros a estampar-te la firma en la polèmica fitxa de la federació de torn.
Després de que la metgessa de la seguretat social rebutgés els honors i en una clínica privada em donessin hora pel novembre, he aconseguit cita amb un metge que ha volgut acceptar el repte.
Ai! si m'hagéssiu vist!, ha estat el millor moment del dia.
I és que el dia estava essent per oblidar, potser per aquest motiu m'ha agafat unes ganes boges de riure quan m'ha entrevistat el doctor, per preguntar-me sobre les malalties hereditàries de la família i tal, i me'l miro, intentant esbrinar la seva edat, i es que els negres enganyen, i me li veig que li va caient un moquillo, i que el pobre s'adona que no té mocador a mà, i s'intenta eixugar la gota que li anava caient amb la màniga de la bata blanca, on m'he adonat que ja n'hi havia un altre de moc enganxat, i encara ha esta pitjor perquè el moquillo se li ha quedat flotant en l'aire a mig camí entre la bata i el nas, jo dient-li que res, que la família molt sana, al menys genèticament, i notava com els ulls se m'anaven posant vermells per l'esforç que feia per aguantar-me el riure veient aquell nas tant obert que tenen els negres amb el moquillo i que el pobre anant-me preguntant que si malalties del cor o cancers, i així obtenir la desitjada fitxa de la federació ha estat sense esperar-ho el moment àlgid del dia.