Una nit com aquesta

Una nit com aquesta, de fa quatre anys tampoc vaig dormir gaire. Aquella nit, vaig estar al xat parlant amb la meva amiga, ella estava desesperada i no n'hi havia per menys, al cap de unes hores, les nostres vides canviarien per sempre.
Recordo el sms que va arribar de bon matí, curt, concís, que sense espai per dubte fuetejava: suïcidi. La següent imatge que recordo, es verure'm agafada a la seva mà mentre reconeixíem el cadàver del seu marit. Mai oblidaré la petita habitació amb la camilla metàl·lica brillant, polida, com si la mort neta, sèptica, amb olor de lleixiu, fos menys mort. Em passejava per aquella realitat com per un núvol, com si la visqués de puntetes, com si no ens passes a nosaltres, com un malson del que despertaríem en el moment menys esperat. Després va venir aquella tarda inacabable de visites, de converses intranscendents, de paraules de condol. Ambient pesat i enrarit per mes que l'aire del jardí entres i surtis lliurement de la casa.
I la nit, la nostra nit, aquella nit de repassar el passat, de ratafia i baileis, de imaginar el futur per oblidar aquell present.
Però un fet a vegades en dispara un altre, i el suïcidi va disparar el divorci. No podia parar, vaig pujar a la muntanya russa de destapar veritats amagades durant anys, realitats guardades sota la vànova, riuades de paraules escanyades que ja ningú podia parar. De sobte me'n vaig adonar que havia estat vint anys vivint amb un estrany, a qui no coneixia de res, amb reaccions que no esperava i pensaments que m'esparveraven.
Estirar del fil i desfer la madeixa, treure una capa i una altra de mentires acumulades per descobrir que res ens servia, que tot s'havia de fer de nou.
Desfer per tornar a fer, tenir una oportunitat de fer-ho diferent.
Ho he fet diferent, present en cada moment, decidint, jutjant, si estic, si agafo, si deixo, si continuo, si m'ho mereixo, si ho vull així, si el que em passa es el que vull, si m'afecte, si ho supero, sabent que tinc el que vull.
I en una nit com aquesta, he aprés a mirar el futur a la cara, esperar-lo mentre va arribant, amb la seguretat de que la vida no són els fets, sinó com te'ls agafes.