Observació, record i sentiment - 1

'Observació record i sentiment' és el títol del primer exercici que hem de fer els aprenents d'escriptor -buf! dit així sona super transcendental!, però us asseguro que qualsevol ho pot fer-.
Només sortir de classe se'm va tirar a sobre una doneta obstinada a ser la protagonista absoluta de l'exercici. Amb el crepat perfecte, acabada de sortir de la perruqueria, les celles pintades a llapis marró xocolata, la mirada segura, les cametes curtes i de poteta de pollastre, el traje jaqueta blau marí perfectament encaixat amb la faldilleta, amb la llargada perfecta, just per sota del genoll i aquella bossa de plàstic a la mà. La mateixa bossa que tantes vegades havia vist a casa: 'ribes i casals'. Tant em va cridar l'atenció la seva mirada altiva i la bossa que fins que no me la vaig mirar amb ulls d'escriptor no em vaig fixar en aquella... aquella... aquella GEPA.
Era una doneta, com tantes altres donetes de les que venien a casa, a que la mama els fes els vestits a mida. Donetes petites i rabassudes, o donasses altes i esprimatxades, dones tortes o dones grasses, totes amb una sola cosa en comú, dones que necessitaven la roba a mida.
I em va envair la dolçor del record de sentir-me especial, de quan tenia els meus vestits fets a mida, de quan anava a la botiga de roba i triava el color i l'estampat i el fet, i m'imaginava el vestit posat. I m'imaginava el dia que l'estrenaria, la cara de felicitat, que posaria amb el meu vestit nou, especialment fet per mi, que m'encaixaria tant, que ningú en tindria cap d'igual i que a ningú més li quedaria com a mi.
I aquella doneta em va fer entendre que si et sents especial perquè duus el teu vestit de modista, o per qualsevol altre motiu, que més dona que tinguis gepa!