dimecres, 30 de juliol del 2008

Somni


"We may sleep in the same bed, but we have different dreams."

Ahir em vaig adormir amb aquest proverbi coreà en ment i potser va ser per això que vaig tenir un somni rarissim, que us relataré tant si com no.
Al somni, jo estava mirant per aquesta finestra, quan s'atança Jodorowsky per darrera i em diu:
-Has hecho el acto de psicomagia que te prescribí?
Fico cara de disculpa, "es imposible enganyar a aquest home", i li començo a explicar que ja he començat les classes de dança del ventre, pero que encara no sé posar cara de 'divina de la muerte', mentres faig el kipling... que es molt dificil per mi... i no s'enfada.
M'agafa de la mà com ho faria un avi pacient amb la seva neta i vam començar a caminar sobre les teulades. Poc a poc s'havia fet de nit i anavem veient les persones que ja dormien a les seves cases.
Els primers que vaig veure eren uns vellets xinesos o potser del Nepal, vestits amb trajos típics (casualment iguals que el reportatge del canal 33, que vaig mirar just abans de anar a dormir), dormien esquena contra esquena i era evident que els seus somnis eren ben diferents, només compartien el mateix espai, però no s'estimaven.
Després vam veure el llit de una parella més jove, dormien despullats. Ell panxa enlaire, tranquil, satisfet, en una actitud de qui té tot el que necessita, ella en canvi, en posició fetal, se li aferrava al braç, com si fós una necessitat vital.
Miro a Jodorowsky, preguntant que significa tot això, perquè m'ho ensenya, però ell m'ordena que tregui les meves cartes del tarot. He de fer una tirada, una única carta, pensant en la dona que està en posició fetal.
No goso, potser perque m'adono que la dona en posició fetal, sóc jo mateixa, però ja podeu imaginar que Jodorowsky no accepta un 'no' per resposta.
Trec una carta, i surt la de sempre, el 'valet d'epee', i jo maleixo, sempre la mateixa "l'etern dubte de les idees!" i llavors Jodorowsky m'acrivilla,

-Como vas a entender la vida, si no llevas al límite tus intuiciones!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta el somni i com l'has descrit! I el teu sentit de l'humor i la fina ironia!
Quin meravella tenir somnis lúcids. Jo, de moment, tinc dies lúcids!
Poder volar i veure-ho tot des de dalt, des de la distància... Quin plaer!
Avui sóc la reina de bastons que reconeix el seu emperador...
Gràcies per la teva hospitalitat, pel ball i per la música. M'encanten Fito i Amaral!
Carme

L'amiga de la Kali ha dit...

Buff, la reina de bastons!, disfrutala, jo tinc una cita amb el caballer d'ors demà, també el penso disfrutar