Eat it raw

Entro amb pas segur, jo davant, ell darrera. Sabates verdes de taló, caçadora negra de pell. Gent, però no molta. Em miro els peus, semblen una barreja entre Minnie Mouse i Dita Von Teese, em sento segura. Aixeco el cap, no passa res, només son una colla d'artistes prenent cervesa. Un cul a la paret, em saluda, una taca al cul, es el forat del cul?, es una taca a la fusta, m'apropo, no està clar, però no sembla el forat del cul, mes que res per la situació. Miro les altres escultures, a veure que tal de detallistes són, es important si es el forat del cul o es una altra cosa. A continuació una dona, sense braços, la xirla en primer pla, be, la xirla, la xirla, una xirla sense forat, de fet com el cul, sense forat. Un altre tio, calçotets com els que duu mon pare, blancs, amb forat davant, els que van de conjunt amb la samarreta imperi, em pregunto si se'n diuen calçotets imperi. Be , un home amb lo que podríem anomenar calçotets imperi, una polla que no es veu pel forat dels calçotets imperi, m'apropo, una boca, fico la mà dins la boca, les dents perfectament foradades, fico la ma, m'atrapen amb la ma a la boca del canivalitzat, _ no passa res, a les galeries es poden tocar les obres, una veu amiga. Comentem perquè ha fet tant detallades les dents i en canvi no ha fet el forat del cul, ni els collons que li pengen -em fa notar la meva amiga- si poses un home en aquesta posició li pengen els collons, de totes totes. Me'l imagino a ell en aquesta posició, un cul molt mono,sí, i si, te raó, un tio posat de cul, en aquesta posició li pengen els ous, penso que el nom de la escultura hauria de ser un cul amb el no-forat, i sense ous. Perdo una mica de interès per la exposició, la veritat, i llavors em presenten l'autor. Li miro la cara, ell no em mira la cara, no sé si em mira els pits, o em mira les sabates o senzillament no em mira. M'imagino si ha fet posar un amic-amiga en les diferents posicions de les escultures, fent de model. Potser no,  potser només les ha imaginat, si no no s'hauria oblidat de fer els múltiples forats amb tot detall. Finalment decidim que la que ens agrada mes es la dona d'esquena, sembla més una Venus mutilada que una campista canivalitzada, potser precisament per això és la que ens agrada mes.