Carajo

Als Cuentos inenarrables del Aldo Coca, no hi sobra ni una paraula. Es el llibre mes ben escrit que he llegit, des que estic aprenent a escriure, i em fixo, no tant si la història m'arriba com si està ben escrita.
Si us dic que son contes morbosos, divertits, desenfadats de temàtica homosexual, molts de vosaltres us fareu enrere, però es que el tio descriu tant be el sentiment, les sensacions i el plaer, que senten els personatges, m'ha vingut ganes de tenir carajo. Tots els personatges són homes, tots, i no obstant m'ho he passat pipa llegint-los, perquè en el fons, no importa de qui siguin les fantasies perquè t'agradin, el que importa es que sentis el que el personatge sent, i per això es tant important lo ben escrit que està. perquè l'Aldo fa servir contínuament paraules com carajo, polla, cipote, això si sempre d'una manera tant correcta que en cap moment ha ferit la meva sensibilitat femenina, molt al contrari, m'ha fet enveja, com pot expressar de forma tant aparentment banal el coneixement tant profund de les mes obscures fantasies masculines Ai!, com m'agradaria poder relatar de la mateixa manera el plaer femení! tant diferent i alhora igual de magnific!
Be, en realitat no són fantasies, diu el pròleg que la majoria son basades en histories reals, i es que moltes més vegades de les que ens imaginem, la realitat supera la ficció.