Que passa a les vacances?

Les meves vacances han servit per relaxar-me, descansar, ampliar horitzons, relativitzar els problemes del dia a dia, trobar-me amb mi mateixa, amb qui soc de veritat, sense la pressió diària de la feina dels horaris, però sembla que a vegades, lo de sortir de la rutina no sempre es divertit.
Ahir mateix, que vaig aprofitar per fer petar la xerrada llargament, primer amb uns amics i després, mentre em feien la pedicura, amb altres desconegudes colombianes, amb casuístiques similars, el tema que es va anar repetint i repetint, semblava que tothom parlés de les separacions després de les vacances.
Primer vaig compartir plors i tristesa per l'amic que deixa la parella després de vint anys i de intentar una vegada i una altra solucionar el problema de perquè la seva parella no sent morbo ni atracció per ell. I es que és impossible salvar situacions de anys de silenci i allunyament físic, i en aquest casos es millor tallar, separar-se i no seguir lluitant per salvar una relació morta. Les vacances li van donar forces per decidir agafar els seus trastos i com diu ell mateix, marxar amb una mà al davant i una altra al darrera però amb la consciència tranquil·la de qui ha fet tot el que pot i tot el que sap per la persona que tant estima.
I després vaig riure fins que em van caure les llàgrimes quan la desconeguda colombiana explicava les seves ganes de venjança en assabentar-se que  el manso al que havia estat mantenint, li  ficava les banyes. El tio no tenia res mes que les seves ulleres de miop , i ella per fer-li mal els hi va llençar per la finestra. Pobre home, ara ja no podrà dur pomes robades de la dona que el mantenia a la dona que li agradava.
Jo me'l imaginava sortint ràpid escales avall i a palpentes buscant les seves ulleres pel carrer, i es que a vegades necessitem parar i respirar per veure-hi clar i canviar el que s'ha de canviar.