Wilson

Seguint la flaire de pa torrat i el so d’un bum-bum esmorteït me’l vaig trobar a la cuina d’esquenes. Grans auriculars, ballant a ritme de salsa, un eslip massa tibant per resultar còmode i un davantal massa esquifit per un home del seu embalum.
Espatlla ampla, malucs atapeïts, rodons, musculats, cames con pilastres i unes xancletes que vaig reconèixer de la Mariona.
Recent dutxat, del cabell clenxinat li relliscaven petites gotes espatlla avall, fins formar una taca que poc a poc humitejava el petit eslip de cotó ratllat.
A cada oscil•lació del seu cuixal, un gotellim regalimava pel solc de la seva esquena i igual com s’expandia la clapa, augmentava la meva pròpia mullera.
El moviment del seu culet em va hipnotitzar. El vaig començar a amassar, grapejar, pressionar. Ell es va deixar fer, i ja sense roba em vaig incorporar al moviment sincopat de les seves natges.
Pell amb pell seguint la cadència , cosos que palpaven, lliscaven, friccionaven, oprimien.
Quan varem arribar al punt mes roent a contrapàs es va tombar, no va semblar gaire sorprès i ja era massa tard per aturar-nos.
La nostra dansa va continuar fins que la fumarasa de pa cremat va quedar perfumada amb la fortor dels nostres efluvis.
Em dic Wilson, i tu?