O seràs meu o tindré el teu cap en una safata de plata.

Sona 'forever young' a l'estèreo, però encara penso en Salomé. Salomé tant guapa, tant blanca, tant jove, tant visceral, Salomé s'enamora.
Salomé s'enamora de Jochanaan, Jochanaan, amb el cabell tant negre i la pell tant blanca i la boca tant desitjada. Jochanaan de cos de ivori, Jochanaan perfecte, com perfecte és tot allò que no podem tenir.
Però no hi ha res més cruel que l'amor rebutjat, no importa que puguis tenir qualsevol altre, tu vols el que vols, no hi ha substitut possible, i Salomé diu allò de o seràs meu o tindré el teu cap en una safata de plata.
Però quin és el preu que ha de pagar Salomé per tenir a Jochanaan?, perquè amics, tot té un preu.
Salomé ha de ballar, ballar pel seu padrastre,Herodes, un vell famolenc d'afecte, deshidratat de carícies i assedegat de poder. El preu es alt, però la recompensa s'ho mereix, tenir el que ella vulgui.
El Liceu es caldeja, totes pensem en el nostre desig més obscur, aquell desig inconfessable, el que desitjaríem si algú ens digués com a Salomé, tindràs el que voldràs.
I Salomé balla i li dona a Herodes el que ell demana. Perquè no?, perquè no regalar el teu cos si cal?, nomes un petit contacte del peu de Salomé amb la enjoiada ma de Herodes i tot es desencadena, no es pot contenir el desig incontenible.
Tots han estirat la corda més enllà d'on podien, el punt de no retorn, la temperatura puja al Liceu i les senyores treuen els vanos, repiquen i repiquen el vano contra les perles i totes pensen en el seu desig més obscur, aquell desig de tenir el que no és nostre, de posseir aquell cos, el cos del nostre particular Jochanaan, el que mai va ser nostre, i com que no va ser nostre, volem el seu cap en una safata de plata.