Estimada Alícia,
jo també estic de dol, dol perquè em sento òrfena. I és que m'he quedat òrfena sense que hi hagi cap mort. M'he quedat òrfena en el moment que he obert els ulls i he despertat de l'últim somni.
No hi ha Sàtirs de somni i Sàtirs de despert, no hi ha malats de conte i malats de despert, no hi ha dues vides , tot és una mateixa cosa i sempre estem a tot arreu, al somni al conte a la vida.
I per això t'he de demanar, acompanya'm en els pròxims somnis, en els pròxims contes, ara que sóc òrfena.
dilluns, 9 de març del 2009
Òrfena
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada