Clarividència

Estimada Alícia,
algunes vegades m'agradaria no ser clarivident. M'agradaria no veure, no sentir, no escoltar. Perquè hi ha vegades que veure la realitat fa mal, senzillament la realitat és i no la podem canviar. Sempre m'has sentit a dir que millor saber les coses, que millor que et diguin que passa, però saps he arribat a un punt que no cal que me les diguin les coses, les noto, les intueixo, les sento.
No cal que la gent em digui que dubta, noto el dubte en la manera de moure's, no cal que la gent em digui que no li agrado, ho noto en la seva forma de respirar, no cal que em diguin que m'han enganyat, noto que no em miren a la cara, i notar tot això em fa mal, em fa mal i em fa forta.
I potser tots som clarividents, però és més fàcil enganyar-se, es més fàcil delegar la responsabilitat en altres, dir que no en sabíem res, dir que quina sorpresa, dir que no ho esperàvem.
Perquè la vida es com el 'dir i mostrar', si, el 'dir i mostrar', que és lo primer que aprenen els que volen escriure, pots fer dir al personatge el que vulguis, però si mostres lo contrari, el personatge no resulta creïble.
Ai Alícia!, si pogués no ser tant clarivident potser no seria jo.